L'aprenentatge en mobilitat,
m-learning, és una metodologia d'ensenyament i aprenentatge que es val de l'ús de petits i maniobrables dispositius mòbils, com telèfons mòbils, agendes electròniques, tablets PC, pocket PC, i-Pods i tot dispositiu de mà que tinga alguna forma de connectivitat inalàmbrica.
Sorgeixen ací diversos termes:
e-learning (educació a distància virtualitzada gràcies a medis electrònics),
mobile learning (metodologia d'ensenyament-aprenentatge mitjançant dispositius mòbils)
i
ubiquotus learning (fa referència a l'aprenentatge recolzat en la tecnologia i que es pot realitzar en qualsevol moment i lloc)
. Es considera que el
m-learning és una evolució natural del
e-learning, i també podria ser considerat com una interestació a un altre concepte que estaria caracteritzat per la seua ubiqüitat. No obstant, no queda clar què entra dins del
m-learning, ja que cada autor considera que uns dispositius poden o no ser útils per a l'aprenentatge en mobilitat (un exemple clar seria el dels
net-books)
. El que sí sabem clar, és que en l'aprenentatge en mobilitat la paraula clau és el context, és a dir, la possibilitat d'aprendre en qualsevol lloc i moment.
El
m-learning es caracteritza pels següents criteris: espontani, situat, portàtil, personal, contextual, lleuger, informal, recolzador, centrat en qui aprén, generador de contingut per part de l'usuari, colaboratiu, divertit, gestural, sensitiu i connectat.
En aquest sentit, és inútil tractar de referir-nos a l'aprenentatge en mobilitat com una metodologia o enfocament únic. L'aprenentatge en mobilitat és, en definitiva, "l'espai en el que coexisteixen un, dos, mil..., àmbits formatius que, en major o menor mesura, es benefícien de les TIC per a desenvolupar-se".
